Introducció
i conducció del debat: Dra. Aida Andrades Valtueña i Dra. Vanessa Villalba Mouco
Department of Archaeogenetics, Max Planck
Institute for Evolutionary Anthropology
La "revolució paleogenètica" ha suposat que cada vegada siguin accessibles més dades genètiques sobre les poblacions del passat. Aquestes dades ens informen tant d'aspectes poblacionals i de migracions com de possibles patologies genètiques presents en els individus. La informació que podem obtenir amb l'anàlisi de l'ADN antic, no es limita a la genètica de l'individu, sinó que ens obre la porta a explorar els possibles agents patògens de l'època. Tot i que aquest tipus de recerca ja és un fet, sovint l'antropologia física,
l'arqueologia i la genètica, no troben una resposta en comú.
Les investigadores Vanessa
Villalba Mouco i Aina Andrades Valtueña presentaran el panorama actual dels estudis genètics i quins són els límits de la recerca paleogenètica, que depenen de la qualitat de l'ADN recuperat. Plantejaran una discussió conjunta per avaluar de quina manera la genètica pot aportar informació complementària a l'antropologia i molt particularment a la Paleopatologia.
Aquesta Taula Rodona sobre paleogenètica y paleopatologia pretén generar una discussió fructífera, que tingui en compte totes las disciplines i que es posin sobre la taula les noves metodologies d'anàlisi i les hipòtesis plantejades a l'hora d'analitzar les dades genètiques.
Us convidem a totes i a tots a participar.
Sessió 1. Paleopatologia a l'antic Egipte: les restes òssies i les restes momificades.
Ponent: Dr. Albert Isidro
Hospital del Sagrat Cor de
Barcelona
Sessió 2. Paleopatologies de la maternitat i la primera infància.
Ponent:
Dra. Paz De Miguel
Universitat d’Alacant
Sessió 3. Animals, paleopatologies i zoonosi: qui fa emmalaltir a qui?
Ponent: Prof. Richard Thomas
University of Leicester
Glosa
biogràfica a càrrec de la Sra. Araceli Martín i del Dr. Miguel Botella
Domènec Campillo Valero (Barcelona, 1927-2021)
L'any 2021 ens va deixar en Domènec Campillo, que va unir la seva experiència en neurocirurgia amb el seu interès per la prehistòria i la història, convertint-se en un referent de la paleopatologia espanyola a partir de la seva tesi Paleopatología del cráneo en las poblaciones prehistóricas de Cataluña, Valencia y Baleares (1974) i de la seva activitat docent a la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora al Museu d’Arqueologia de Catalunya.